El realment important de les TIC són les persones que les utilitzen i com les utilitzen

Quan vaig estudiar el Postgrau de “Direcció i Gestió de les Tecnologies de la Informació” com a part de la formació vàrem estar analitzant i discutint un polèmic article del Maig del 2003, titulat “IT doesn’t matter” (Traduït seria: les TIC no importen, utilitzant un clar joc de paraules) En l’article posava en dubte si realment les TIC aportaven valor a les empreses o simplement eren una “comodity” com ho pot ser el llum o el telèfon. José Ramon Rodríguez, professor de la UOC, n’ha fet una revisió recentment i en el seu blog ha repassat l’argumentari en contra de l’opinió de Nicolas G. Carr, el periodista autor del polèmic article.

Amb tres posts publicats sobre el tema (1, 2 i 3), Rodríguez esgrimeix que a diferència de les “comodities” les TIC són eines que requereixen coneixement i per tant la productivitat de la inversió en TIC depen de si s’implementen d’una manera racional i de l’us que se’n faci. Concretament, José Ramón Rodríguez diu en el seu primer post: “l’argument central i el més útil per a nosaltres, és que les tecnologies de la informació i les comunicacions, considerades aïlladament del seu ús social i empresarial, ni aporten ni deixen d’aportar res i que, en realitat, el que crea valor i avantatge competitiu , el que importa, és la manera com les empreses, els individus i els directius són capaços d’utilitzar-les, implantar i explotar-les. Els avenços en les tecnologies de la informació proporcionen (i han seguit proporcionant) oportunitats sense precedents i multipliquen (i han seguit multiplicant) altres que ja teníem, però depèn de nosaltres capturar els seus beneficis.

M’ha sorprès que un estudi recent (del Centre for Digital Business del MIT, dirigit per Erik Brynjolfsson) al que fa referència el professor en el seu tercer post parli de que les empreses que han tret més productivitat de les TIC han estat les que han invertit en un rati de 5 a 1 en estructura organitzativa i capital humà. Això vol dir que per cada dòlar que han invertit en tecnologia, se n’han gastat cinc en la millora de processos de negoci, que passen principalment per les persones.

En definitiva això indica el gran camí que hi ha per recòrrer en les Pimes. Avui per avui, tothom està més o menys convençut que les TIC han d’entrar a forma part del seu procés de negoci, sigui quin sigui el sector. Però a l’hora de considerar les inversions, per petites que siguin, la majoria de les vegades, els petits empresaris només consideren la inversió, en fer una Web, per exemple, i només es preocupen de quins textos i quines fotos hi penjaran! Per sort, alguns comencen a entendre que pensar-ho bé abans i preguntar-se pels canvis que haurà de suposar la inversió en la seva organització, és bàsic. Ara només falta que també li donin el valor que els estudis demostren que se li ha de donar a tot el procés organitzatiu. En definitiva, la millor manera de que una eina funcioni, és que el treballador que la fa funcionar en tregui el màxim suc possible. És en la suma treballador més eina on hi ha la màxima productivitat.